martes, 31 de enero de 2012
Tema 1 EL PROCÉS TECNOLÒGIC
TECNOLOGIA
La tecnologia
La tecnologia és la ciència que estudia el conjunt de coneixements teòric i pràctics de la tècnica per tal de fabricar objectes, aparells, o obtenir productes per tal de satisfer les necessitats humanes.
La tècnica
La tècnica és el conjunt de coneixements pràctics i d’habilitats per tal de construir objectes, aparells, o obtenir productes per tal de satisfer les necessitats humanes.
Activitats
1.Quins passos s’han de seguir per poder creuar un riu?
2. Indica si la tecnologia intervé en alguna de les següents activitats:
En cas afirmatiu, identifica quines són les necessitats que s’han solucionat i quins han estat els objectius.
a) Llegir un llibre sota l’ombra d’un arbre.
b) Fer pa en un forn de pa artesanal.
c) Anar en bicicleta per la muntanya.
d) Fer una consulta al terapeuta.
El procés tecnològic
El procés tecnològic és el camí que cal seguir des que apareix una necessitat o un problema fins que es resol.
Fases del procés tecnològic
Descripció i anàlisi del problema
Recerca d’informació
Generació i selecció d’idees
Execució
AvaluacióActivitats
3. Digues si per satisfer les necessitats següents cal seguir un procés tecnològic. Raona la resposta i, si aquesta és afirmativa, indica la solució adient per a cada necessitat.
a) Facilitar el transport d’una rentadora amb un carretó.
b) Mirar un paisatge.
c) Construir un pont.
4. Indica en un diagrama de blocs el procés que hauries de seguir per:
a) Canviar les piles d’una ràdio.
b) Pintar les parets d’una habitació
PROCÉS TECNOLÒGIC 1
Descripció
i anàlisis del problema
Hem de dibuixar una silueta d’una figura humana amb 7
figures geomètriques.
Recerca
d’informació
Consultem diferents llibres de geometria, de dibuixos...
i també el llibre de tecnologia de 1r d’ESO que tenim a l’aula.
Generació
i selecció d’idees
Escollim el llibre de tecnologia que te diferents
siluetes de figures humanes i un tangram amb les set figures geomètriques.
Execució
Dibuixem el tangram
Retallem les peces
Muntem la figura
Avaluació
Un cop comprovat que la figura muntada corresponia a la
silueta, ja la podem dibuixar a la llibreta.
PROCÉS TECNOLÒGIC 2
Descripció
i anàlisis del problema
Un cop retallades les figures del tangram se’ns planteja
la necessitat de guardar les peces del tangram i evitar així que es perdin.
Recerca
d’informació
Fem una recerca de diferents maneres per tenir-les
guardades, surten diferents idees: posar-les dins un estoig o d’una funda per
folis o dins una capsa, aguantar-les amb
un clip ...
Generació
i selecció d’idees
Escollim posar-les dins un sobre i si no el tenim
construir-lo nosaltres mateixos.
Execució
Construïm el sobre
i col·loquem les peces.
Avaluació
Un cop posades
les peces dins el sobre veiem que no es poden perdre, per tant, la solució
satisfà la necessitat i compleix les condicions inicials
lunes, 23 de enero de 2012
Tema 3 Representació d'objectes: Activitats
Tema 3 Representació d'objectes
ACTIVITATS
1. Com es defineix la perspectiva?
2. Digues el nom de les perspectives estudiades.
3. Explica les diferències que hi ha entre les diferents perspectives estudiades.
4. Com es defineix l'escala?
5. Quants tipus d'escalahi ha i quines són?
6. Quina aplicació tenen cada tipus d'escala?
7. Què són les vistes?
8. On es representen les vistes?
9. Quines vistes són les que hem estudiat, quin nom tenen i que representen cada una d'elles?
10. Quina és la utilitat del dibuix de les vistes?
11. Què és l'acotació?
12. Quina finalitat té l'acotació?
13. De quines parts estan formades les acotacions?
14. Escriu cinc normes d'acotació i fes un dibuix que les il·lustrin.
ACTIVITATS
1. Com es defineix la perspectiva?
2. Digues el nom de les perspectives estudiades.
3. Explica les diferències que hi ha entre les diferents perspectives estudiades.
4. Com es defineix l'escala?
5. Quants tipus d'escalahi ha i quines són?
6. Quina aplicació tenen cada tipus d'escala?
7. Què són les vistes?
8. On es representen les vistes?
9. Quines vistes són les que hem estudiat, quin nom tenen i que representen cada una d'elles?
10. Quina és la utilitat del dibuix de les vistes?
11. Què és l'acotació?
12. Quina finalitat té l'acotació?
13. De quines parts estan formades les acotacions?
14. Escriu cinc normes d'acotació i fes un dibuix que les il·lustrin.
miércoles, 18 de enero de 2012
Tema 3 Representació d'objectes: L'acotació
Tema
3 Representació d'objectes
L’acotació
L’acotació
Acotar és
indicar les mides que té o tindrà un objecte en un dibuix que el representa.
L'acotació,
ha de complir un conjunt de regles per facilitar la seva lectura i per tant
facilitar la construcció d'una peça. Les cotes s'han d'escriure amb caràcters ben
visibles.
Per tal de conèixer
les dimensions d'un objecte s'utilitzen les acotacions, que permeten indicar
les mides exactes de qualsevol element per poder construir-lo o
representar-lo correctament.
Les acotacions estan
formades per les parts següents:
Línia de cota: indica la direcció i longitud de l'acotació. Conté una fletxa als
extrems. El text s'escriu al llarg d'aquesta línia. En cotes angulars la
línia és un arc.
Fletxa de cota: símbols als extrems de la línia de cota. Les fletxes han de ser
allargades i estretes.
Línia auxiliar de cota: línia que s'estén des de l'objecte acotat fins a la línia de cota. Les
línies auxiliars no arriben a tocar l'objecte i sobrepassen lleugerament les
línies de cota.
Cota: identifica la mesura
real de l'objecte, encara que aquest estigui dibuixat a escala.
Normes d’acotament
|
|
Les línies auxiliars de cota sí que es poden
tallar entre elles quan sigui necessari.
Per acotar un angle es dibuixa la línia de cota en forma d'arc.
|
|
Tema 3 Representació d'objectes: L'escala
Tema 3 Representació d'objectes
L'escala (proporció)
L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc, o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat. Una escala major que 1 indicarà una escala d'ampliació i una escala menor que 1 indicarà que es tracta d'una escala de reducció. Les escales de dibuix són utilitzades fonamentalment en arquitectura, enginyeria i disseny.
Les escales se solen expressar en forma d'una fracció en què un dels dos nombres (numerador o denominador) és igual a 1 i l'altre més gran. Així, una escala 1:20 significa que una unitat del dibuix representa 20 unitats de la realitat.
L'expressió "a gran escala" indica una factor d'escala que s'aproxima a 1/1, per tant, indica una representació força precisa d'una realitat no massa gran, un exemple en seria la maqueta d'una peça a mida real. Per contra, l'expressió "a petita escala" indica una relació d'escala elevat, una representació menys precisa d'una realitat gran, un exemple podria ser un planisferi.
Tipus d'escales
1. Escala de reducció (Reducció: 1/X, on "x" sempre serà major que 1). Es redueix la representació de l'objecte respecte a aquest. S'empra quan la mida real de l'objecte és major que la mida del paper. És útil en plànols geogràfics o d'edificis.
2. Escala natural (Natural o 1:1). Es dibuixa l'objecte amb les seves pròpies mides. S'empra quan l'objecte cap en el paper amb les seves mides reals.
3. Escala d'ampliació: X/1 (X sempre serà major que 1). Ampliam l'objecte X vegades. S'empra en el cas d'un objecte massa petit per al format de paper a utilitzar.
L'escala (proporció)
L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc, o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat. Una escala major que 1 indicarà una escala d'ampliació i una escala menor que 1 indicarà que es tracta d'una escala de reducció. Les escales de dibuix són utilitzades fonamentalment en arquitectura, enginyeria i disseny.
Les escales se solen expressar en forma d'una fracció en què un dels dos nombres (numerador o denominador) és igual a 1 i l'altre més gran. Així, una escala 1:20 significa que una unitat del dibuix representa 20 unitats de la realitat.
L'expressió "a gran escala" indica una factor d'escala que s'aproxima a 1/1, per tant, indica una representació força precisa d'una realitat no massa gran, un exemple en seria la maqueta d'una peça a mida real. Per contra, l'expressió "a petita escala" indica una relació d'escala elevat, una representació menys precisa d'una realitat gran, un exemple podria ser un planisferi.
Tipus d'escales
1. Escala de reducció (Reducció: 1/X, on "x" sempre serà major que 1). Es redueix la representació de l'objecte respecte a aquest. S'empra quan la mida real de l'objecte és major que la mida del paper. És útil en plànols geogràfics o d'edificis.
2. Escala natural (Natural o 1:1). Es dibuixa l'objecte amb les seves pròpies mides. S'empra quan l'objecte cap en el paper amb les seves mides reals.
3. Escala d'ampliació: X/1 (X sempre serà major que 1). Ampliam l'objecte X vegades. S'empra en el cas d'un objecte massa petit per al format de paper a utilitzar.
martes, 17 de enero de 2012
Tema 3 Representació d'objectes: Perspectives
Tema 3 Representació d’objectes
Projeccions ortogonals: Perspectives
Perspectiva
La perspectiva és l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una sensació de profunditat. És, també, la il•lusió visual que, percebuda per l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a distàncies diferents. En el dibuix i altres àrees, la perspectiva simula la profunditat i els efectes de reducció dimensional i distorsió angular, tal com els apreciem a simple vista.
Classificació general
Presentació Tipus Subtipus
Cònica Diversos tipus de perspectiva amb punts de fuga
Cilíndrica Ortogonal Isomètrica (Tres angles iguals (120º), coef. de reducció iguals)
Dimètrica (Dos angles iguals, dos coeficients diferents)
Trimètrica (Tres angles i coeficients diferents)
Obliqua Cavallera
Perspectiva cònica
Des d'un punt de vista geomètric, podem simular l'efecte visual de la perspectiva projectant els objectes tridimensionals sobre un pla (bidimensional) en l'anomenada perspectiva cònica. Rep aquest nom pel fet que totes les línies de projecció parteixen d'un punt (a manera d'un con). Per aquest procediment es poden obtenir imatges realistes. No obstant això, no pot imitar la visió estereoscòpica de ésser humà.
Perspectiva axonomètrica
En la Perspectiva axonomètrica es poden dibuixar els eixos XYZ des de diverses perspectives, el que produeix un efecte visual particular en cada cas:
1. Perspectiva isomètrica: és una forma de projecció gràfica o, més específicament, una axonomètrica cilíndrica ortogonal. Constitueix una representació d'un objecte tridimensional en dues dimensions, en què els tres eixos de referència tenen angles de 120º, i les dimensions guarden la mateixa escala sobre cada un d'ells. La isometria és una de les formes de projecció utilitzades en dibuix tècnic que té l'avantatge de permetre la representació a escala, i el desavantatge de no reflectir la disminució aparent de mida-proporcional a la distància-que percep l'ull humà .
Si els eixos guarden entre si 120º s'anomenaPerspectiva isomètrica
2. Perspectiva cavallera: és un sistema de projecció paral•lela obliqua en què, per conveni, el pla projectant és horitzontal i les seccions horitzontals dels cossos representats es projecten en veritable magnitud.
Si els eixos guarden entre si 90º i 135º s'anomena Perspectiva cavallera.
Projeccions ortogonals: Perspectives
Perspectiva
La perspectiva és l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una sensació de profunditat. És, també, la il•lusió visual que, percebuda per l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a distàncies diferents. En el dibuix i altres àrees, la perspectiva simula la profunditat i els efectes de reducció dimensional i distorsió angular, tal com els apreciem a simple vista.
Classificació general
Presentació Tipus Subtipus
Cònica Diversos tipus de perspectiva amb punts de fuga
Cilíndrica Ortogonal Isomètrica (Tres angles iguals (120º), coef. de reducció iguals)
Dimètrica (Dos angles iguals, dos coeficients diferents)
Trimètrica (Tres angles i coeficients diferents)
Obliqua Cavallera
Perspectiva cònica
Des d'un punt de vista geomètric, podem simular l'efecte visual de la perspectiva projectant els objectes tridimensionals sobre un pla (bidimensional) en l'anomenada perspectiva cònica. Rep aquest nom pel fet que totes les línies de projecció parteixen d'un punt (a manera d'un con). Per aquest procediment es poden obtenir imatges realistes. No obstant això, no pot imitar la visió estereoscòpica de ésser humà.
Perspectiva axonomètrica
En la Perspectiva axonomètrica es poden dibuixar els eixos XYZ des de diverses perspectives, el que produeix un efecte visual particular en cada cas:
1. Perspectiva isomètrica: és una forma de projecció gràfica o, més específicament, una axonomètrica cilíndrica ortogonal. Constitueix una representació d'un objecte tridimensional en dues dimensions, en què els tres eixos de referència tenen angles de 120º, i les dimensions guarden la mateixa escala sobre cada un d'ells. La isometria és una de les formes de projecció utilitzades en dibuix tècnic que té l'avantatge de permetre la representació a escala, i el desavantatge de no reflectir la disminució aparent de mida-proporcional a la distància-que percep l'ull humà .
Si els eixos guarden entre si 120º s'anomenaPerspectiva isomètrica
2. Perspectiva cavallera: és un sistema de projecció paral•lela obliqua en què, per conveni, el pla projectant és horitzontal i les seccions horitzontals dels cossos representats es projecten en veritable magnitud.
Si els eixos guarden entre si 90º i 135º s'anomena Perspectiva cavallera.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)