Tema 5 LA FUSTA

Tema 5                                               LA FUSTA

La fusta.

La fusta és una primera matèria que obtenim dels arbres. Tant per les seves propietats, com per la facilitat d’obtenir-la i de treballar-la, fa que sigui un material molt utilitzat per la humanitat . Al principi s’utilitzava com a combustible per al foc; més tard, en la construcció d’eines, utensilis com ara culleres, etc. I en l’actualitat s’utilitza molt en la construcció, l’artesania, per fer mobles, i també per obtenir paper.

La fusta s’obté fonamentalment dels troncs dels arbres. Si fem un tall transversal hi podem distingir les següents parts: 

1.- Escorça. Està situada a la zona més perifèrica i protegeix les capes internes. 2.- Líber. És la capa encarregada de conduir la saba. 3.- Albura. És la fusta jove menys dura i blanquinosa que envolta completament el duramen. 4.- Duramen. És la fusta pròpiament dita i està constituïda per les fibres que ja han arribat al grau màxim de desenvolupament.

Procés d’obtenció de la fusta

En la majoria dels casos, com tots els materials, per poder-la utilitzar cal fer una operacions prèvies. Aquestes operacions son les següents:

1.- Talar. Aquesta operació consisteix a tallar el tronc de l’arbre per la base i abatre’l. Un cop tallat, se’n treuen les branques i l’escorça per deixar el tronc net.

2.- Trossejament.  En aquest procés se serra el tronc mitjançant diversos sistemes, que donaran lloc als taulons, taulers, llistons, barres, perfils, motllures, etc.

3.- Assecatge. L’operació d’assecatge consisteix a eliminar la humitat de la fusta. Bàsicament hi ha dos procediments per assecar la fusta: la assecatge natura, que consisteix a apilar els taulons i exposar-los a la intempèrie, i l’assecatge artificial, que consisteix a fer circular aire calent entre les fustes en l’interior dels magatzems on s’han dipositat.

Classes de fusta

En el mercat podem obtenir, per fer les nostres construccions,  dues classes de fustes: les naturals i les artificials.

La fusta natural, és la que ve directament de la serradora, per tant la seva forma està condicionada per la forma dels arbres.

La fusta natural la podem classificar en dos grans grups:

·         Fustes toves. Generalment procedeixen d’arbres de fulla perenne, de color clar i fàcils de treballar.

·         Fustes dures. Corresponen, normalment, a arbres de fulla caduca. Presenten una elevada densitat i són més costoses de treballar.

La fusta artificial, s’obté a partir d’un procés de transformació de la fusta natural o fins hi tot de fustes reciclades, amb operacions complexes com el laminatge, el premsat, l’encolat...

Es poden agrupar en contraplacats, aglomerats, i el ”tablex”.

Fusta contraplacada: consta de diferents làmines de fusta encolades unes damunt de les altres però amb les veta creuada per donar-li més consistència. La veta és el conjunt de línies que es poden observar a la fusta

Fusta aglomerada: es fa amb una pasta d’encenalls de fusta barrejats amb resines, que després es premsa. És la més econòmica. Un cas especial és el DM, que té uns encenalls molt petits.

Fusta de "tablex" s'obté de forma semblant a l'aglomerada,

però és més prima i té una cara polida i brillant i l'altre rugosa.

Propietats de la fusta

La propietat més significativa de la fusta és ser aïllant, tant de la calor com de l’electricitat.

La seva densitat, en general,  és inferior a la de l’aigua.

Té una duresa elevada, permet oposar resistència a l’acció d’altres cossos, com ara puntes, cargols, eines, etc.

Per ser un material porós té la capacitat d’absorbir o despendre humitat. Aquesta capacitat s’anomena higroscopicitat.

És flexible. Poden ser  corbades en el sentit longitudinal de les seves venes.

La fendibilitat és la facilitat que presenta la fusta d’obrir-se quan es treballa en el sentir de les fibres.